CAMPEONAT D'ESPANYA PROMOGYM 3

Jo savia que hi havia campeonat d'Espanya, però normalment competien i estaven seleccionades les nenes de Nivells. Però a la final, les meves entrenadores em van dr que aquest any, hi podien competir les nenes de promogym!! 

Estava super contenta quan m'ho van dir, pero pensava que no em  classificaria. Pero després em van tranquilitzar dient-me que no era classificatori, sino que era per les nenes que hi volien anar i saver com se sent competir a amb espanya. Vaig decidir corrents que hi volia anar! 

  Era a València, la setmana del 21 de juliol (el dia del meu aniverssari), jo competia el dia 16  a les 11:00. A l'hotel estavem barrejades amb del Llenas (un altre club molt amic de La Salle) i estavem reprtides amb habitacions de 4. Jo anava amb la Aran, la Helena i la Paola. El dia del meu aniversari a les 00:00 vaig comensar a tirar xuxes per la finestra jajaja.

  El dia de la compe, estva molt nerviosa perquè no vaig entrenar cap dia (les de nivells entrenaven cada dia avans de competir i feien un calentament oficial a la pista per acostumar-se als aparells). Tot era molt extrany, anavem amb grups i erem nenes de diferents ciutats. Tots els aparells estaven elevats en un podi extrany que cada vegada que haviem de competir en el aparell, haviem de pujar unes escales! Estava cagadissiama, era com estar a unes olimpiades perque era en un pavelló molt gran, pero hi havia molt poca gent... En el primer aparell estava molt nerviosa, no tenia saliva, era Potro. L'Alba em va dir que respirés i ho fes com sempre. Em va soritr molt be! Hi havia una tele que despres del exercici posva el teu nom i la nota:

(El meu pare estava una mica nerviós, per si no ho veieu bé posa: 11.250)

Al canviar d'aparell ja estava més tranquil·la. Tocava paraleles i se'm donava bastant bé. 

Ens van donar temps per passar dos vegades l'exercici i de nou, em tocava competir. Va ser molt graciós perque quan vaig acabar, estaven totes les enenes rient i Alba i Sheila tocant-se el cap. Saveu que va passar? A la paralela baixa, he de fer una cosa a l'horizontal i jo la vaig fer  casi a vertical i les meves entrenadores, per inercia, van girar el cap i es van donar un cop! jajajaja Em va sortir molt bé, pero la nota no em quadrava...

 

(Encara més nervios pobre... Posa 9.700)

   Ara tocava barra... Tenia molta por de caure... A l'entrenament vaig fer un exercici clavat i un que em vaig caure al salt B. Em vaig comensar a posar nerviosa... Em tocava, la Alba em va dir que no passava res, pero que em jugava la compe. Vaig fer l'exercici, i quan em tocava el salt B... Em vaig caure. Vaig començar a plorar.... La nota no era molt bona ni molt dolenta.... vaig mirar la classificació total i.... ANAVA 1A!!! No m'ho podia creure, pero no em podia fer il·lusions perque quedava Terra...

(Pobret 9.200)

   A terra anava molt tranquil·la, em sortia sempre bé. "Actua en suelo Ione Muñoz" va començar a musica i em vaig sentir mot bé. Em va sortir com esperava, pero quan va arrivar el final... No m'enrrecordava!! Perque em tenia que passar a mi? Pero per sort, mentre estava fent un pont, em vaig tornar a enrecordar iva sortir tot bé.

(Classificació total, primera)

   A l'entrega de premis... Les nenes em deien: quan et diguin priemra, fes dos petons eeh! Jo els hi deia que no quedaria, era impossible, el meu primer campeonatd'espanya no podia quedar-ho. Jo no ho savia perque no vaig mirar la pantalla, pero es veu que elles si... Tothom ho savia. "Primera classificada, y campeona de Promogym 3: Ione Muñoz de La Slle Gracia, Barcelona". Em vaig posar blanca, no em creia que haguessin dit el meu nom. Jo era la mes baixeta de catalunya i estava la primera de la fila agafant el cartell i la bandera. Una nena, la Snadra, m'ho va agafar i em va dir: corre surt!! Enrrecorda't dels petons!! Va ser un moment increible. Estava en el lloc mes alt del podium. Al sortir em vaig posar a plorar, se'm van venir totes les emocions a sobre. VAIG QUEDAR 1A D'ESPANYA.

                                                                 

CALLOS

Com a totes les gimnastes, ens fem callos. Com? Doncs molt facil, amb un aparell que es diu Paral·leles Assimetriques...

Veieu aquesta cosa blanca de fusta on estic fent la vertical? Doncs quan dono la volta, em raspen les mans amb la banda de fusta i es pelen les mans, i es fan ''callos''. Els callos es la pell de les mans, que es treu de tantes vegades que les giro i es fa o carn viva, o sang. El problema es que mentre les teves mans no s'acostumen, pic molt! i I amb la magnesia (cosa blanca per no relliscar) pica encara mes! :( 

Aqui poso una foto de les meves mans després dun dur entreno a paraleles:

Una vegada t'has fet el callo, te l'has de curar (moment infernal per a les gimnastes) PICA MOOLT :( jajaja primerament te l'has de natejar amb aigua i sabó (aixo ja pica bastant) i després t'has de posar unes cremes esoecials, jo una d'elles que es diu Blastoestimulina me la poso quan tinc sang i Mitosyl quan es carn viva o simplement pell dura. (La Blastoestimulina M-A-T-A del dolor) jejeje

Pero també tenim una cosa ques es diuen Calleres, que serveixen perque no et surtin callos, pero pensareu: aleshores perque en té? jajaja Doncs perque sense calleres tindria tooota la ma sangrant! Aixo no es res comparat amb les gimnastes que passen sense calleres... :O 

Aixo son les calleres:

Els dits: Cor i anular es posen en els dos forats, i despres obres el belcro i poses el canell i tel tornes a lligar. Sempre thas de posar una muñequera d'aquelles dels tenistes perque sino et pots cremar... Hi ha 4 talles de calleres, la 0, la 1, la 2 i la 3, depen de la ma de la gimnasta.

FASE FINAL: PROMOGYM 3B

En aquella final no estava gents nerviosa, bueno, una mica, com totes les finals.... 
Pero com a totes les competicions vaig quedar 1a, anava mes tranquil·la. Tampoc pensava: soc la millor.. i aquestes coses. Pensava que com sempre, ho aniria a fer a tope i el millor possible, animant a les meves companyes i també sabia que elles manimarien a mi :)
Aixi que ho vaig fer com jo sabia i sempre faltava l'abraçada d'ALGUNA ENTRENAORA. Aquella va ser la de la sheila: Ione, tot esforç te la seva recompensa. Has tornat a pujar a lu mes alt del podi, felicitats petita.
Aquest any ha sgut perfecte, i ara a per una altre nivell! Confiem amb tu!

DESPRÉS DE LA COMPETICIÓ

AMB LA MIREIA

UN GRAN EQUIP

TERCERA FASE: PROMOGYM 3

Aquella fase, era com totes les terceres fases, em jugava la final. 
El que passa que anava super tranquil·la, pero una part de mi deia: si has quedat a podium a tres competicions, perquè no pots quedar ara? Però l'altre deia: Però.. i si et surt malament?
Després de la competició vaig pensar: Ione! T'has caigut de la barra! Acabes de perdre-ho tot...
La Aran (Que sempre venia a veure'm a les competicions) em va dir: 
Ione tranquil·la que ja saps que a les altes els hi costa molt, en tots els altres parells has tret molt bona nota i això supera la penalització de barra, ja veuras que no ha passat res!
Em vaig quedar més tranquila, ademés tenia raó. Vaig tornar a quedar 1a i 1es per qeuip! GRACIES ARAN! TU SEMPRE AL MEU COSTAT. 

SEGONA FASE: PROMOGYM 3

Aquest any, no tenia tants nervis com d'altres, perquè no anava a guanyar, sinó anava tranquil·la perquè sabia que era un nivell bastant fàcil de superar. Vaig tornar a pensar si aquell era el millor nivell per mi....
Cada vegada que acabava un aparell, les nenes em deien: no se perquè t'esforces, total per quedar 1a una altra vegada... Però jo els hi deia que un mal dia el pot tenir qualsevol... A demés jo anava a millorar cada cop més, si quedava a pòdium de nou, miraria si he millorat les notes de la competició passada, només sabia que aquell nivell era estrany i facil de superar, com he dit. De nou, vaig quedar 1a i 1es per equips!

Emocions...

A punt per passar a paral·leles.

PRIMERA FASE: PROMOGYM 3

Em van explicar que l'amistosa hi competien nenes mes grans perquè eren repetitives i quan comencessin les fases, el Promogym 3 es partiria en gras i petites, i jo com que tenia l'equip gran, aniria amb les grans, cosa que m'afavoria mes!
Només em calia entrenar bé i ja sabria que amb actitud la competició em sortiria bé. 
els resultats van tornar a ser inesperats: 1a individual i 1es per equips!

Gran equip!

Sensació estranya de ser nova i 

la millor en la categoria catalana

AMISTOSA: PROMOGYM 3

Després d'un estiu entrenant en aquest nivell, vaig començar a conèixer millor a les companyes que m'acompanyarien en aquella etapa. 
Vaig reconèixer que totes eren mes grans que jo menys una, la Paola, amb ella podia compartir moltes coses personals. 
Allò ja era un nivell bastant diferent que els que ja havia fet, per exemple, el canvi mes gran que vaig notar va ser el de terra, sempre havia fet un terra partit per el mig i compartia amb una altra nena, les musiques eren iguals per a tothom, però en Promogym 3, les musiques eren diferents i a sobre era terra sencer i individual! 
A paral·leles hi havia un canvi de bandes, potro una colxoneta més, barra mes dificultats... 
Per tant, la Federació Catalana de Gimnàstica va proposar fer una competició amistosa per aquelles nenes que pugessin de nivell i no sabessin com actuar (com per exemple, jo). 
Allò ja em començava a agradar més, vaig descobrir que de tot Promogym 3, era de les mes petites i tenia mes habilitats... 
Veia que a tothom li costava, menys a mi... 
Potser s'havien equivocat en elegir el meu nivell? 
No ho podia creure, primera competició de Promogym 3, primera competició amb persones més grans que jo, i primera competició que vaig, i quedo 1a amb tota la por del mon! 
A sobre, no vaig quedar 1a individual, sinó, també per equips!!

Nou equip, noves emocions

2 medalles en una primera competició..!

UN NOU CANVI

En acabar les competicions de Promogym 2B, vaig notar un altre gran canvi en la gimnastica. Ja s'havia acabat una altra etapa en la meva vida com a gimnasta i això volia dir, canvi de nivell i canvi d'entrenadores... 
Ja m'havia passat això abans amb la Quese i ho vaig passar tant malament que no volia tornar a patir... Però després em vaig parar a pensar: Ione, continues veient sempre a la Quese al gimnàs, saps que no és el mateix però, si no avances no arribaràs mai a ser res... Si veus a la Quese, també veuràs a la Marta! Així que tranquila, digali tot el que necessitis dir-li a la Marta i saps que sempre et tindrà al cor. 
Vaig anar corrents a ella i li vaig dir: Gracies Marta! La Quese em va donar la iniciativa i tu mas donat una altra gran ajuda i m'has millorat molt. Amb tu vaig passar una gran lesió i em vas ajudar moltíssim i amb tu he après a viure la gimnàstica d'una altra manera diferent. Simplement et trobaré molt a faltar i espero que no m'oblidis mai! T'estimo!! Aquella despedida però, era mes dura.. No només em separava de la Marta sinó d'algunes de les meves companyes... La Aran, aquella gran amiga que em donava consells es va quedar a Promogym 2, i em va costar molt assumir-ho. Però en tot l'esport s'ha de patir. I jo i l'Aran sempre serà millor amigues dis i fora del gimnàs! 
Ja deia jo que era estrany que a la 3a fase estiguessin l'Alba i la Sheila, ja deia jo que les dos em diguessin allò a la fase final, ja deia jo que algu m'amagaven...! L'any que ve aniria a competir a Promogym 3! Les nenes de promogym 3 les entrenen elles! Elles, les entrenadores de nivells! No m'ho podia creure! Sabia que entrenar amb elles seria molt mes dur, mes bronques, mes lesions, mes esforços, però sabia que elles em canviarien! En aquell nivell estaria amb algunes de promogym 2A que van passar a promogym 3 però hi hauria algunes que no coneixia... Serà un gran repte superar aquest nivell? 

FASE FINAL: PROMOGYM 2B

Estava nerviosa, com sempre. Serà que en la gimnàstica tot son nervis? La Alba i la Sheila m'explicaven que era normal que estigues així... (m'estarien amagant alguna cosa?) la Marta com sempre, em tranquil·litzava moltíssim! Sempre estava allà, al meu costat. Abans de competir em va explicar que a Promogym, a la fase i¡final, també donaven premis per aparells! tindré alguna oportunitat? En aquesta competició també estaria sola, perquè la Laia, per mala sort, no es va poder classificar per la final , perquè recordo que només es classifiquen les 10 millor de les tres fases... Només em calia lluitar una mica i ho podria aconseguir.
Vaig tornar a quedar 5a millor de Catalunya! Però.. i per parells? A potro: 3a! 
I a terra 2a!

Primer sempre el monyo!

Amb esforç s'aconsegueixen les coses!

TERCERA FASE: PROMOGYM 2B

Aquest era el segon any, i ja tenia entès el que era la 3a fase. 
Ara només anava a fer el que jo sabia, perquè tenia clar que la compatibilitat amb els altres clubs estava superada.La fase final ja la tenia assegurada així que em vaig parar a pensar: la Quese està a la grada, la Laia aquesta vegada no m'ha deixat sola i a sobre tinc a la Marta al meu costat. Ho tinc xupat! A per totes! A demés em van dir que en aquella competició també hi hauria la Alba i la Sheila! Aquelles entrenadores que entrenen a les nenes mes bones del gimnàs! Amb tota la competició no m'esperava per ser que podria haver quedat 1a!!

Per un final així, val la pena lluitar!

Això es un senyal bo? La Sheila m'ha abraçat!

No només companyes...

SEGONA FASE: PROMOGYM 2B

Com sempre, a la segon fase, ja anava mes decidida. Però... La Marta em va dir que en aquesta competició la Laia no podria venir! A sobre, en aquella competició la Marta tindria que anar amb les de Promogym 2A perquè donava la casualitat de que competíem a la mateixa hora... 
Em vaig començar a posar nerviosa i a fer-me preguntes... Amb qui estaré ara? Qui em donarà ànims quan em toqui sortir? Amb qui estaré al canvi d'aparell? Però... La Marta em va dir que no em preocupés perquè segurament estaria amb Alba i Sheila, i que m'ajudarien molt, però jo a elles no les coneixia prou bé! No les havia tingut mai accepte en algun entrenament... Tenia por... Però abans de començar la barra, veig mirar a la graderia i em vaig trobar a la Quese! Amb un sol gest, em va tranquil·litzar. El jutge em va donar l'entrada i tot va anar bé. La Sheila m'ajudava mes del que em pensava. Quan vaig acabar la Marta va venir i em va dir: mira si t'ha anat bé, que has quedat 4! 

Començant la barra...

PRIMERA FASE: PROMOGYM 2B

Tot eren coses noves... Altres pors a superar... Nous objectius marcats...
Aquella fase, era diferent. Tenia una nova entrenadora que m'ajudaria a superar-ho tot en aquell nivell. Però el que em semblava diferent, era que només tenia una companya amb mi... La Laia. Les altres, com he dit, eren de promogym 2A i estàvem amb grups diferent i era estrany. 
A terra, musica diferent... Barra, més dificultats... Paral·leles, grans canvis... Potro, mes altura... Tot era diferent. Però de nou, em vaig concentrar i amb ajuda de la Marta, ho vaig superar. Primera fase acabada. Vaig quedar la 5!

Ione, Laia

NOVES EXPERIENCIES

Allò ja començava a ser diferent. Tenia un altra entrenadora, altres companyes, i una nova manera d'entrenar... Era molt estrany veure a la Quese entrenar amb unes altres nenes però jo estava convençuda de que amb la Marta, m'ensortiria igual de bé! Ella era una entrenadora tímida, però era d'aquelles (com la Quese) que quan feies alguna cosa malament, simplement et corregia, si et feies mal corria cap a tu i sempre et treia dubtes de com fer les coses. Jo era nova en aquell nou grup.
Les nenes em miraven estrany... Elles ja coneixien a la Marta de feia 1 any, jo era com la ''nova'' i no m'agradava gaire... Però enseguida em vaig fer amiga d'una nena molt especial, l'Aran. Ella m'ajudava, i em donava trucs de com fer les coses i m'explicava que ella i la Marta eren com jo i la Quese, primeres entrenadores i primeres nenes. Però en aquell grup també hi havia moltes altres nenes, com la Paola, Alejandra, Laia, Isavena, Mariona, Mar Rovira... Però em van explicar que aquest nou nivell, Promogym 2, es partia en dos: 
Promogym 2A: el màxim era de nenes de 10 anys
Promogym 2B: el mínim era de nenes de 12 anys. 
Clar, el problema va ser que jo en tenia 11 per fer 12 i la Laia també, però la Aran i les demés no. Així que ens van haver de separar a les competicions i això també em va costar bastant... 
Però em vaig anar acostumant i superant tot, fins que van arribar les fases de competició...

 Ione, Marta, Aran

UNA DESPEDIDA DURA...

Aquell any era un any de sorpreses, emocions, aprenentatges. 
Era el primer any de Ione en el mon de la Gimnàstica. Així que per l'amic invisible em van fer un regal molt inesperat i encantador! Em va tocar a la Quese! La entrenadora perfecta! Amb molta confiança em va regalar una capsa forrada amb gimnastes olímpiques i amb la meva gimnasta preferida (Aliya Mustafina) on hi havia una noteta: 
-Mallots que van quedant petits, malles, fotos, i, potser, fins hi tot, algun dia, medalles... Per això serveix aquesta caixa, per anar guardant tots i cada un dels SOMNIS de la teva vida com a gimnasta.
Aquella carteta, em va fer plorar d'emoció. M'acabava de demostrar de que la meva primera entrenadora era igual d'important jo per ella que ella per mi. Ella creia molt em mi i sempre que em lesionava em deia que les gimnastes mes bones sempre es feien mal, quan em posava trista, m'agafava i amb la seva veu em tranquil·litzava. Però quan vaig guanyar la meva primera medalla li vaig dir: Això es molt important per mi i tu m'has fet realitat el somni d'aconseguir una medalla en aquest esport, ara ja podré començar a omplir la caixa... Gracies. I ella em va explicar que ella va ser gimnasta i que jo vaig aconseguir la seva primera medalla com a entrenadora.
Però... els dies passaven i jo m'anava superant. Fins que va haver un moment en que em van proposar de canviar de nivell... Necessitava avançar, tenia condicions. Jo no volia canviar d'entrenadora perquè la Quese es va convertir en una persona molt important. Em va agafar i em va dir: Tu vols ser gimnasta no? Doncs jo t'he donat la iniciativa, així que corre, supera't, avança, i podràs aconseguir el teus objectius! Va ser una despedida dura. Però jo sempre tindré la Quese al cor i ella sempre tindrà al a seva Ione! Gracies per tot. T'estimo. 

FASE FINAL: ESCOLAR C4

Aquell dia era un dia molt especial per mi. Anava a participar a una competició on nomes competien 10 nenes! Aleshores si que estava nerviosa! Recordo que anava tot el dia enganxada a la Quese. jaja 
Però també tenia al cap que estava competint en un nivell bastant baix, dels nivells que no competeixen els clubs bons... Pero em vaig posar igual de nerviosa quan els jutges em donaven l'entrada a cada aparell... o a terra quan deien el meu nom... Pero sempre es poden cometre errors... Em servirà d'ajuda per altres compes.
Despres de tot, vaig quedar 5a millor de Catalunya en la categoria 
ESCOLAR C4!!!

Maite, Ione, Quese

TERCERA FASE: ESCOLAR C4

Aquí ja anava decidida, savia que me la jugava... Era o ara o mai. Tenia a les meves mans, la FINAL!
Per anar a la final has de quedar de les 10 primeres en dos competicións. Jo ja savia que aquesta era decisiva pero no estava nerviosa, només tenia por. Por, d'aquella que sempre tenia, recordo que era el meu primer any de competicións i era molt fort que quedes de les primeres. Aixi que en aquesta estava convençuda de que m'aniria molt millor... Així va ser. A l'entrega de premis van dir: Tercera classificada... Ione Muñoz de la Salle Gracia! Va ser un moment de presió... I si els jutges s'han equivocat? Surtu? A quin calaix del podium m'he de posar?
Era el meu primer podium, la meva primera medalla... Estava molt nerviosa pero com sempre, la Quese, em va ajudar. Va venir corrent a mi: Ione super bé! Tu mereixes!
Tot això perque... CADA ESFORÇ TÉ LA SEVA RECOMPENÇA!

SEGONA FASE: ESCOLAR C4

A la segona fase ja anava mes segura, ja no eren vergonyes, pero encara duraven les pors... I si no em surt bé? I si em faig mal? Que pasa si em torno a equivocar? Al acabar la competició, amb nervis, la Quese em va venir corrents i em va dir: Saps que! Has quedat 6! Em vaig posar molt contenta! La meva segona competició vaig quedar 6! 

Preparada per començar

Calentant... 

PRIMERA FASE: ESCOLAR C4

La meva primera competició a Escolar C4, va ser un repte: moltes nenes, molta gent, presió, vergonyes... 
A terra em vaig quedar en blanc de tanta vergonya... jiji per sort, la Quese em va ajudar! 
Després d'haver fet una gran competició vaig quedar la 10! 
Esforç, Ganes i Superació... 

Les vergonyes i pors...

LA MEVA PRIMERA ENTRENADORA

Vaig començar amb Iniciació Avançada, però no vaig arrivar a competir... 
Quan anava a Escolar C4, m'entrenava la Quesse, recordo la primera abraçada que em va fer al coneixe'm, amb ella vaig passar molts moments innolvidables, vaig superar pors, vaig aprendre a superar-me i vaig començar a proposar-me nous objectius... 

LA GIMNASTICA I JO

He obert aquest blog per compartir competicións, premis, entrenos, imatges... De la meva vida com a gimnasta. 

Sóc del club CE La Salle Gràcia

Sheila i Alba, les meves entrenadores

En el magnesiero preparant-me per entrenar

Començant la barra...

Les meves companyes