Era el primer any de Ione en el mon de la Gimnàstica. Així que per l'amic invisible em van fer un regal molt inesperat i encantador! Em va tocar a la Quese! La entrenadora perfecta! Amb molta confiança em va regalar una capsa forrada amb gimnastes olímpiques i amb la meva gimnasta preferida (Aliya Mustafina) on hi havia una noteta:
-Mallots que van quedant petits, malles, fotos, i, potser, fins hi tot, algun dia, medalles... Per això serveix aquesta caixa, per anar guardant tots i cada un dels SOMNIS de la teva vida com a gimnasta.
Aquella carteta, em va fer plorar d'emoció. M'acabava de demostrar de que la meva primera entrenadora era igual d'important jo per ella que ella per mi. Ella creia molt em mi i sempre que em lesionava em deia que les gimnastes mes bones sempre es feien mal, quan em posava trista, m'agafava i amb la seva veu em tranquil·litzava. Però quan vaig guanyar la meva primera medalla li vaig dir: Això es molt important per mi i tu m'has fet realitat el somni d'aconseguir una medalla en aquest esport, ara ja podré començar a omplir la caixa... Gracies. I ella em va explicar que ella va ser gimnasta i que jo vaig aconseguir la seva primera medalla com a entrenadora.
Però... els dies passaven i jo m'anava superant. Fins que va haver un moment en que em van proposar de canviar de nivell... Necessitava avançar, tenia condicions. Jo no volia canviar d'entrenadora perquè la Quese es va convertir en una persona molt important. Em va agafar i em va dir: Tu vols ser gimnasta no? Doncs jo t'he donat la iniciativa, així que corre, supera't, avança, i podràs aconseguir el teus objectius! Va ser una despedida dura. Però jo sempre tindré la Quese al cor i ella sempre tindrà al a seva Ione! Gracies per tot. T'estimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario