SEGONA FASE: PROMOGYM 2B

Com sempre, a la segon fase, ja anava mes decidida. Però... La Marta em va dir que en aquesta competició la Laia no podria venir! A sobre, en aquella competició la Marta tindria que anar amb les de Promogym 2A perquè donava la casualitat de que competíem a la mateixa hora... 
Em vaig començar a posar nerviosa i a fer-me preguntes... Amb qui estaré ara? Qui em donarà ànims quan em toqui sortir? Amb qui estaré al canvi d'aparell? Però... La Marta em va dir que no em preocupés perquè segurament estaria amb Alba i Sheila, i que m'ajudarien molt, però jo a elles no les coneixia prou bé! No les havia tingut mai accepte en algun entrenament... Tenia por... Però abans de començar la barra, veig mirar a la graderia i em vaig trobar a la Quese! Amb un sol gest, em va tranquil·litzar. El jutge em va donar l'entrada i tot va anar bé. La Sheila m'ajudava mes del que em pensava. Quan vaig acabar la Marta va venir i em va dir: mira si t'ha anat bé, que has quedat 4! 

Començant la barra...

PRIMERA FASE: PROMOGYM 2B

Tot eren coses noves... Altres pors a superar... Nous objectius marcats...
Aquella fase, era diferent. Tenia una nova entrenadora que m'ajudaria a superar-ho tot en aquell nivell. Però el que em semblava diferent, era que només tenia una companya amb mi... La Laia. Les altres, com he dit, eren de promogym 2A i estàvem amb grups diferent i era estrany. 
A terra, musica diferent... Barra, més dificultats... Paral·leles, grans canvis... Potro, mes altura... Tot era diferent. Però de nou, em vaig concentrar i amb ajuda de la Marta, ho vaig superar. Primera fase acabada. Vaig quedar la 5!

Ione, Laia

NOVES EXPERIENCIES

Allò ja començava a ser diferent. Tenia un altra entrenadora, altres companyes, i una nova manera d'entrenar... Era molt estrany veure a la Quese entrenar amb unes altres nenes però jo estava convençuda de que amb la Marta, m'ensortiria igual de bé! Ella era una entrenadora tímida, però era d'aquelles (com la Quese) que quan feies alguna cosa malament, simplement et corregia, si et feies mal corria cap a tu i sempre et treia dubtes de com fer les coses. Jo era nova en aquell nou grup.
Les nenes em miraven estrany... Elles ja coneixien a la Marta de feia 1 any, jo era com la ''nova'' i no m'agradava gaire... Però enseguida em vaig fer amiga d'una nena molt especial, l'Aran. Ella m'ajudava, i em donava trucs de com fer les coses i m'explicava que ella i la Marta eren com jo i la Quese, primeres entrenadores i primeres nenes. Però en aquell grup també hi havia moltes altres nenes, com la Paola, Alejandra, Laia, Isavena, Mariona, Mar Rovira... Però em van explicar que aquest nou nivell, Promogym 2, es partia en dos: 
Promogym 2A: el màxim era de nenes de 10 anys
Promogym 2B: el mínim era de nenes de 12 anys. 
Clar, el problema va ser que jo en tenia 11 per fer 12 i la Laia també, però la Aran i les demés no. Així que ens van haver de separar a les competicions i això també em va costar bastant... 
Però em vaig anar acostumant i superant tot, fins que van arribar les fases de competició...

 Ione, Marta, Aran

UNA DESPEDIDA DURA...

Aquell any era un any de sorpreses, emocions, aprenentatges. 
Era el primer any de Ione en el mon de la Gimnàstica. Així que per l'amic invisible em van fer un regal molt inesperat i encantador! Em va tocar a la Quese! La entrenadora perfecta! Amb molta confiança em va regalar una capsa forrada amb gimnastes olímpiques i amb la meva gimnasta preferida (Aliya Mustafina) on hi havia una noteta: 
-Mallots que van quedant petits, malles, fotos, i, potser, fins hi tot, algun dia, medalles... Per això serveix aquesta caixa, per anar guardant tots i cada un dels SOMNIS de la teva vida com a gimnasta.
Aquella carteta, em va fer plorar d'emoció. M'acabava de demostrar de que la meva primera entrenadora era igual d'important jo per ella que ella per mi. Ella creia molt em mi i sempre que em lesionava em deia que les gimnastes mes bones sempre es feien mal, quan em posava trista, m'agafava i amb la seva veu em tranquil·litzava. Però quan vaig guanyar la meva primera medalla li vaig dir: Això es molt important per mi i tu m'has fet realitat el somni d'aconseguir una medalla en aquest esport, ara ja podré començar a omplir la caixa... Gracies. I ella em va explicar que ella va ser gimnasta i que jo vaig aconseguir la seva primera medalla com a entrenadora.
Però... els dies passaven i jo m'anava superant. Fins que va haver un moment en que em van proposar de canviar de nivell... Necessitava avançar, tenia condicions. Jo no volia canviar d'entrenadora perquè la Quese es va convertir en una persona molt important. Em va agafar i em va dir: Tu vols ser gimnasta no? Doncs jo t'he donat la iniciativa, així que corre, supera't, avança, i podràs aconseguir el teus objectius! Va ser una despedida dura. Però jo sempre tindré la Quese al cor i ella sempre tindrà al a seva Ione! Gracies per tot. T'estimo. 

FASE FINAL: ESCOLAR C4

Aquell dia era un dia molt especial per mi. Anava a participar a una competició on nomes competien 10 nenes! Aleshores si que estava nerviosa! Recordo que anava tot el dia enganxada a la Quese. jaja 
Però també tenia al cap que estava competint en un nivell bastant baix, dels nivells que no competeixen els clubs bons... Pero em vaig posar igual de nerviosa quan els jutges em donaven l'entrada a cada aparell... o a terra quan deien el meu nom... Pero sempre es poden cometre errors... Em servirà d'ajuda per altres compes.
Despres de tot, vaig quedar 5a millor de Catalunya en la categoria 
ESCOLAR C4!!!

Maite, Ione, Quese

TERCERA FASE: ESCOLAR C4

Aquí ja anava decidida, savia que me la jugava... Era o ara o mai. Tenia a les meves mans, la FINAL!
Per anar a la final has de quedar de les 10 primeres en dos competicións. Jo ja savia que aquesta era decisiva pero no estava nerviosa, només tenia por. Por, d'aquella que sempre tenia, recordo que era el meu primer any de competicións i era molt fort que quedes de les primeres. Aixi que en aquesta estava convençuda de que m'aniria molt millor... Així va ser. A l'entrega de premis van dir: Tercera classificada... Ione Muñoz de la Salle Gracia! Va ser un moment de presió... I si els jutges s'han equivocat? Surtu? A quin calaix del podium m'he de posar?
Era el meu primer podium, la meva primera medalla... Estava molt nerviosa pero com sempre, la Quese, em va ajudar. Va venir corrent a mi: Ione super bé! Tu mereixes!
Tot això perque... CADA ESFORÇ TÉ LA SEVA RECOMPENÇA!

SEGONA FASE: ESCOLAR C4

A la segona fase ja anava mes segura, ja no eren vergonyes, pero encara duraven les pors... I si no em surt bé? I si em faig mal? Que pasa si em torno a equivocar? Al acabar la competició, amb nervis, la Quese em va venir corrents i em va dir: Saps que! Has quedat 6! Em vaig posar molt contenta! La meva segona competició vaig quedar 6! 

Preparada per començar

Calentant... 

PRIMERA FASE: ESCOLAR C4

La meva primera competició a Escolar C4, va ser un repte: moltes nenes, molta gent, presió, vergonyes... 
A terra em vaig quedar en blanc de tanta vergonya... jiji per sort, la Quese em va ajudar! 
Després d'haver fet una gran competició vaig quedar la 10! 
Esforç, Ganes i Superació... 

Les vergonyes i pors...

LA MEVA PRIMERA ENTRENADORA

Vaig començar amb Iniciació Avançada, però no vaig arrivar a competir... 
Quan anava a Escolar C4, m'entrenava la Quesse, recordo la primera abraçada que em va fer al coneixe'm, amb ella vaig passar molts moments innolvidables, vaig superar pors, vaig aprendre a superar-me i vaig començar a proposar-me nous objectius... 

LA GIMNASTICA I JO

He obert aquest blog per compartir competicións, premis, entrenos, imatges... De la meva vida com a gimnasta. 

Sóc del club CE La Salle Gràcia

Sheila i Alba, les meves entrenadores

En el magnesiero preparant-me per entrenar

Començant la barra...

Les meves companyes